Els perills de la Primavera

Ja s’acosta la primavera: pugen les temperatures, els dies es fan més llargs… Es produeixen tota una sèrie de canvis que conviden a fer més vida exterior, i fan d’aquesta època la més esperada de l’any, sobretot, quan es té un animal a casa.

Passejos pel bosc, calçotades amb familiars i amics, tardes al jardí de casa… Aquestes són de les activitats que més relacionem amb aquesta època de l’any, però atenció, hi ha altres convidats inesperats a aquestes celebracions amb els quals hem d’anar molt en compte. Ens referim al accidents causats per la processionària del pi i els calçots.

 Els perills de la processionària del pi

Segur que la majoria identificarà amb facilitat aquest insecte tant característic de la nostra zona geogràfica. Es tracta de la fase larvària d’una papallona molt comú en els boscos de pins i altres coníferes. Durant l’hivern romanen en colònies que semblen un cotó de sucre penjat als pins, i quan esclata la primavera, baixen a terra. Aquesta eruga es caracteritza per dues coses principalment, la primera és el seu aspecte tant curiós que li confereixen els pèls que recobreixen quasi la totalitat de la seva superfície corporal, i la segona la seva forma de desplaçar-se en fila índia, com si estiguessin de processió (d’aquí els ve el nom).

Aquests aspectes tant característics són els que les fan tant atractives per a les nostres mascotes, que en molts casos no poden evitar jugar amb elles o fins i tot menjar-se-les.

El principal problema rau en la capacitat urticant dels pèls que aquestes erugues eliminen quan se les toca, doncs desencadenen una resposta irritant que pot evolucionar en anafilàctica, podent provocar lesions molt greus quan entren en contacte amb les superfícies corporals dels nostres animals.

El principal motiu de preocupació està en el fet que la nostra mascota pugui ingerir una eruga, doncs llavors la irritació es produirà a nivell oral i lingual, i pot comportar greus complicacions a nivell del tracte digestiu.

Els primers símptomes solen aparèixer als 15-20 minuts de contacte, però poden trigar fins a 48-72hores. Sol aparèixer una intensa pruïja a nivell bucal, essent molt molesta per a l’animal, que pot arribar a posar-se agressiu quan intentem mirar dins la boca per veure què li passa. Aquest picor intens sol anar acompanyat d’un excés de saliva (sialorrea).

L’actuació immediata és clau per assegurar una bona atenció, doncs les lesions poden anar des de una inflamació complicada fins la necrosi i pèrdua del teixit afectat. És raó d’urgència, i cal anar al veterinari quan abans millor. Si no fos possible anar-hi immediatament, podem netejar la zona amb aigua o suero fisiològic a raig, sobretot sense fregar per no estendre encara més els pèls i les substàncies urticants.

El millor remei és evitar el contacte, però en cas que es produeixi l’accident, cal una actuació ràpida, doncs la gravetat de les lesions depèn del temps de contacte i acció dels pèls i substàncies urticants.

 Els perills dels calçots

El calçot pertany a la mateixa que les cebes i els alls. Aquesta família pot resultar tòxica i molt perillosa per la majoria d’espècies domèstiques, com els gats i els gossos, i fins i tot pels cavalls, cabres, ovelles i vaques. Tot i això, el seu gust dolç i la salsa que els acompanya, poden arribar a resultar molt atractius per a moltes de les nostres mascotes, que fan els possibles per menjar-ne quan ens acompanyen a una calçotada.

Aquestes verdures contenen uns actius orgànics sofrats que desencadenen un procés oxidatiu a nivell sanguini que afecta sobretot els glòbuls vermells, essent la seva principal conseqüència una anèmia hemolítica a causa de la destrucció d’aquestes cèl·lules. Arrel d’aquest efecte, i d’altres processos cel·lulars que desencadena l’agent tòxic, l’animal pot arribar a desenvolupar insuficiència renal, entre d’altres danys orgànics, fets que podrien arribar a causar-li la mort.

La simptomatologia sol ser debilitat, pal·lidesa en les mucoses, hemoglobinúria (orina amb sang)… i pot aparèixer entre 1 i 5 dies després de la ingestió dels calçots. L’únic tractament del qual disposem actualment és simptomatològic, per això cal estar molt atents, i davant qualsevol sospita portar a l’animal urgentment al veterinari per a actuar quan abans millor, doncs la rapidesa en l’actuació serà clau per a aconseguir els millors resultats possibles.

A part dels calçots en si, també hem d’anar en compte amb les restes de plats acompanyants, com per exemple els ossos sobrants de la carn que fem a la brasa. Aquest tema mereix un article a part, però aprofitant l’avinentesa, us recordarem que la ingesta d’ossos pot causar greus danys a nivell gastrointestinal, que poden anar des d’una gastroenteritis, passant per una obstrucció o fins a una perforació intestinal. Tots aquests són problemes greus, que necessiten intervenció veterinària immediata.

Ara ja coneixeu els perills que amaga la primavera, i que una resposta a temps pot ser la clau de l’èxit en el tractament. Així que davant la sospita, el millor és anar al servei veterinari el més aviat possible.