Què és i quan apareix?
La pseudogestació, més coneguda com embaràs psicològic, no és una malaltia. En realitat, és un procés natural propi de l’espècie canina i d’altres carnívors socials. És una herència que ha quedat a les gosses dels seus avantpassats, que permet que totes les femelles del grup participin de la criança dels cadells, augmentant així les probabilitats de que aquests tirin endavant en cas que la mare biològica emmalalteixi o mori.
Apareix uns 2 mesos després del zel, durant els últims dies de la fase de diestre, que té una durada aproximada similar a la de la gestació. En aquest període es produeix un pic de prolactina, una hormona responsable de la producció làctica i amb un paper molt rellevant en l’aparició de les conductes maternals. És aquest pic el que actua com a iniciador de la pseudogestació, però tot i que totes les femelles produeixen aquesta hormona durant el diestre (quadre fisiològic), només algunes, encara no se sap ben bé per què, acaben desenvolupant els símptomes que condueixen a una pseudogestació clínica.
Algunes femelles que desenvolupen pseudogestació clínica, acaben produint secreció làctica, també anomenada pseudolactació. El problema rau en que al no tenir cadells que succionin la llet, no es produeix l’evacuació adequada d’aquesta, i alhora se’n segueix produint, fet que acaba desenvolupant una acumulació làctica a les mames que pot arribar a produir complicacions com les mastitis (inflamació i infecció de les glàndules mamàries). Tot i que no és una malaltia en si, no és normal que una femella que no estigui o hagi estat recentment prenyada produeixi llet, així que davant d’aquesta situació la millor opció és acudir al veterinari per a que valori el cas.
Tot i que en menor freqüència i amb símptomes menys marcats, les gates també poden presentar aquests quadres.
Quins signes presenta i com es diagnostica?
Les gosses que travessen una pseudogestació clínica solen mostrar comportaments molt similars als desenvolupats en el transcurs d’una gestació i part normals, com són: conductes de nidificació, adopció d’objectes com si fossin cadells (normalment joguines i ninots de pelfa), intranquil·litat, irritabilitat que pot arribar a agressivitat (fins i tot en gosses que mai mostren aquesta conducta)… Fins i tot algunes gosses poden arribar a presentar distensió abdominal, augment de les estructures mamàries (acompanyat o no de secreció), i inclús, en alguns casos, s’han vist contraccions similars a les que es produirien durant un part normal.
Davant aquests signes, el millor és acudir al veterinari per descartar una possible gestació. En la consulta, es procedirà amb una exploració física completa i es recomanarà realitzar una avaluació general de l’animal per descartar qualsevol possible complicació secundària o subjacent (perfil sanguini i urianàlisi). Tanmateix, és molt important la realització de proves d’imatge com son l’ecografia i la radiografia per a confirmar la presència o no de fetus i la viabilitat d’aquests en cas de que finalment es tractés d’una gestació.
Com es tracta?
La pseudogestació sol desaparèixer per si sola en 2 o 3 setmanes, i a vegades no cal tractament mèdic. En aquests casos resulta primordial evitar que la femella desenvolupi les conductes maternals típiques, com son la nidificació o l’adopció d’objectes com si fossin cries pròpies. En alguns casos, l’augment d’exercici diari i el canvi de context serveix per afavorir la desaparició d’aquest tipus de conductes.
En els casos en que també es produeixi pseudolactació, hem d’evitar qualsevol estimulació de la zona mamària, doncs això, al seu torn, estimularà la producció de llet. És per això que és important evitar qualsevol manipulació, ja siguin carícies o massatges, que les gosses o gates mateixes o altres animals que convisquin amb elles els llepin la zona… si cal fins i tot podem fer ús dels collarets isabelins per impedir l’accés a la zona mamària. Es poden alternar l’ús de compreses fredes amb fregues lleus amb preparats camforats, sempre reduint al mínim la manipulació per a evitar l’estimulació de la producció làctica. S’ha observat que en algunes pacients, la reducció de la ingesta diària d’aliments sòlids pot ajudar a reduir la producció de llet.
Com ja s’ha comentat anteriorment, normalment els símptomes desapareixen per si sols passats un dies. Tanmateix, en els casos en que la durada del procés sobrepassi les 4 setmanes, o l’augment del volum de les glàndules mamàries resulti molt incòmode per a l’animal, o ens trobem davant una femella amb la conducta molt alterada, la recomanació és acudir al veterinari per a que valori la possibilitat d’instaurar tractament mèdic (normalment consistent en fàrmacs inhibidors de la síntesi de prolactina).
Cal tenir present, però, que les femelles que mostren aquest tipus d’alteració una vegada, solen mostrar predisposició a aquest tipus de quadres, i en aquest casos la solució que resulta definitiva és la castració de l’animal.
Quin pronòstic té?
Ens trobem davant dos quadres de caràcter autolimitant que en si mateixos no suposen cap amenaça per la salut de les nostres gosses o gates. Però el que ens ha de preocupar són les possibles complicacions que poden aparèixer conseqüència d’aquests desordres hormonals com són la mastitis (inflamació de les glàndules mamàries, normalment conseqüència d’una obstrucció) o la piòmetra (ja us en hem parlat anteriorment, podeu consultar l’article aquí).
A més, s’ha observat que les femelles que tenen tendència a desenvolupar quadres de pseudogestació i pseudolactació estan més predisposades a acabar patint tumors mamaris, i s’ha de tenir en compte que, tot i que aquests tumors poden tenir caràcter benigne, els últims estudis indiquen que en el 50% de les gosses i el 90% de les gates, aquestes neoplàsies solen ser malignes.
Com es pot evitar?
Contràriament al que pugueu pensar, el fet que la gossa o gata hagi tingut o tingui una gestació o lactància normals no evita l’aparició d’aquests problemes en els següents zels.
Com ja hem comentat anteriorment, les gosses que tenen pseudogestació i/o pseudolactació estan predisposades a patir problemes més greus, com són la piòmetra o tumors mamaris, dos situacions que requereixen de cirurgia correctiva.
És per això que la castració preventiva de les femelles pot resultar una eina molt interessant per al control d’aquestes anomalies, només cal esperar el millor moment per a realitzar la intervenció, que sol ser quan s’ha superat el quadre i anticipant-se al següent zel.
CAMPANYA D’ESTERILITZACIÓ VOVET Febrer i Març 2019
Com podeu veure la castració preventiva és una eina a tenir en compte per prevenir tant la pseudogestació com la pseudolactació. És per aquesta raó, i per a facilitar l’accés a aquesta opció que a VOVET hem preparat una campanya amb importants descomptes per tal que esterilitzar la vostra gossa o gata sigui més accessible.
Campanya esterilització Vovet 2019: 25% de descompte en la cirurgia d’esterilització i preu reduït en les proves preoperatòries del 14 de Febrer al 31 de Març.
Si esteu interessats, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a través del formulari de contacte, trucant o venint a la clínica. Us aclarirem qualsevol dubte que pugueu tenir y buscarem el moment més adequat per a procedir amb la intervenció.
Esperem que aquesta informació us hagi estat d’utilitat.