Què és i quan apareix?
La hiperplàsia prostàtica benigna (HPB) és una malaltia que la majoria de gossos sans acaben desenvolupant a mesura que envelleixen. És l’anomalia prostàtica que apareix amb major freqüència en la clínica diària.
Es tracta d’una malaltia que es dóna de forma espontània en mascles no castrats. Comença com una hiperplàsia de les cèl·lules prostàtiques (increment del número de cèl·lules) i llavors evoluciona com una hipertròfia (augment de la seva mida). Hi ha estudis que han revelat que cap als 9 anys d’edat, aproximadament el 95% de gossos no castrats presenten HPB, tot i que es tracta d’un procés que es pot iniciar cap als 3 anys d’edat.
Encara es desconeix el mecanisme exacte que desencadena aquesta anomalia, però es creu que està produïda per una alteració entre la relació dels andrògens i estrògens interns que apareix amb major freqüència a mesura que l’animal va envellint.
Quins signes presenta i com es diagnostica?
La majoria de casos de HPB passaran desapercebuts per la falta de presentació clínica, però hi ha una sèrie de símptomes que ens ha de fer sospitar que el nostre gos podria estar patint aquest tipus de problema o alguna altra alteració prostàtica.
La majoria de signes visibles de HPB son seqüeles mecàniques degudes al increment en la mida de la pròstata, que al créixer exerceix pressió sobre els òrgans circumdants com el recte, els músculs i nervis del canal pèlvic o el tracte urinari. Així doncs, els signes que apareixen amb major freqüència són estrenyiment, tenesme, femtes en forma de cinta, diarrea, hematospermia a la tercera fracció de l’ejaculat, infertilitat en reproductors, hematúria (normalment en forma de degoteig fora de la micció), uretrorràgia i, amb menor freqüència, disúria i polaquiúria. Els pacients que pateixen aquesta anomalia poden arribar a presentar signes més generals com dolor, apatia, coixeses, febre i fins i tot quadres de sepsis i shock.
Davant aquests signes el millor és acudir al centre veterinari, doncs també es poden associar a altres patologies prostàtiques de pronòstic més greu, com son neoplàsies, quists prostàtics i prostatitis (tant agudes com cròniques). És important realitzar un bon diagnòstic per a procedir amb el tractament més adequat per a cada cas quan abans millor.
L’abordatge diagnòstic consistirà en una exploració física completa acompanyada d’una exploració prostàtica per via rectal. A més, es recomanarà realitzar un hemograma, perfil bioquímic i anàlisis d’orina complets per tal de valorar l’estat general del pacient i descartar possibles complicacions o altres malalties subjacents. També es recomanarà la realització d’un estudi radiològic simple per valorar la mida, forma, contorn i ubicació de la pròstata, així com una ecografia per a poder visualitzar i avaluar l’estructura interna d’aquesta. Aquesta última prova és la que resulta més útil i determinant, doncs ens permet, a part de valorar l’estructura general, realitzar un estudi més profund arribant a visualitzar els canvis en el parènquima. A més, aquesta tècnica permet, en cas que sigui necessari, recol·lectar mostres mitjançant una punció per agulla fina, per tal de recollir líquid o fluid i procedir amb el seu estudi citològic i microbiològic al laboratori.
Altres proves que poden resultar interessants son l’estudi citològic i cultiu de la tercera fracció de l’ejaculat o directament la biòpsia prostàtica, tot i que es reserven per casos més complicats, doncs amb proves menys invasives com les que s’han comentat anteriorment ja es pot arribar a un diagnòstic presumptiu d’HPB bastant fidedigne.
Com es tracta?
El tractament recomanat per la HPB és la castració mitjançant orquiectomia. Aquesta intervenció produeix una disminució significativa de la mida prostàtica en tan sols 7-14 dies, tot i que la mida definitiva pot no assolir-se fins passats 4 mesos. Per aquells casos en que la cirurgia no sigui una opció, s’han desenvolupat tractaments hormonals farmacològics, que aplicats amb la pauta adequada aconsegueixen efectes molt similars. El personal veterinari és qui millor us pot informar i assessorar per a escollir el tractament que millor s’adapti a cada pacient.
El principal avantatge de l’orquiectomia front els tractaments hormonals, és que realitzat en un pacient sa i estable, es tracta d’un procediment puntual simple, definitiu i sense efectes secundaris. Per altra banda, els tractaments hormonals requereixen un seguiment estret i pautes d’administració repetitives per a que no es perdi el seu efecte, a més de no estar exempts de possibles efectes secundaris.
Quin pronòstic té?
Tot i que no suposa un risc vital per a l’animal, la HPB ha de ser abordada adequadament i tractada quan abans millor degut al potencial d’agreujament que presenten les possibles complicacions que es puguin derivar d’aquesta.
Cal recordar, que a conseqüència de la hiperplàsia i hipertròfia del teixit glandular prostàtic es pot potenciar la formació de quists parenquimatosos, que al seu torn poden predisposar a patir infeccions bacterianes secundàries degudes a contaminacions per via renal, urinària, testicular, sanguínia o limfàtica. Aquestes situacions poden conduir al desenvolupament de prostatitis, ja sigui de caràcter agut i fulminant, o cronificada, que poden portar a la formació d’abscessos, i al trencament d’aquests, arribant a produir una peritonitis aguda secundària, quadre clínic molt perillós per a la vida de l’animal.
Com es pot evitar?
Amb aquesta informació en mà, és fàcil deduir que la millor opció per a evitar aquest tipus de problema prostàtic és un bon seguiment mèdic en aquells animals que no estiguin esterilitzats i plantejar-se seriosament la castració preventiva. Segons les circumstàncies de cada animal, el vostre veterinari us assessorarà sobre la millor opció, ja sigui amb tractament hormonal o mitjançant tractament quirúrgic. Cal recordar però, que els avantatges d’aquest últim, el fan més recomanable com a solució definitiva a llarg termini.
CAMPANYA D’ESTERILITZACIÓ VOVET Febrer i Març 2019
Com podeu veure la orquiectomia és una molt bona opció per prevenir la HPB i les seves complicacions. És per aquesta raó, i per a facilitar l’accés a aquesta opció que a VOVET hem preparat una campanya amb importants descomptes per tal que esterilitzar el vostre gos o gat sigui més accessible.
Campanya esterilització Vovet 2019: 25% de descompte en la cirurgia d’esterilització i preu reduït en les proves preoperatòries del 14 de Febrer al 31 de Març.
Si esteu interessats, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a través del formulari de contacte, trucant o venint a la clínica. Us aclarirem qualsevol dubte que pugueu tenir.
Esperem que aquesta informació us hagi estat d’utilitat.