La leishmaniosi és una malaltia causada per un paràsit que transmet un mosquit de la família dels Flebotoms. Aquest paràsit envaeix diferents òrgans de l’animal infectat, causant-ne lesions que poden variar en la seva gravetat, podent arribar a causar la mort del pacient.
El símptomes més freqüents i visibles solen ser a nivell cutani i articular, essent també les principals raons de consulta. Però n’hi ha de molt més greus que passen nivell intern, com per exemple els problemes renals.
La detecció es fa mitjançant proves sanguínies, i el tractament variarà segons l’estat de salut del pacient i el grau d’afecció.
És una malaltia crònica, amb la qual l’animal ha de conviure la resta de la seva vida un cop s’ha infectat, però hem de saber que en l’actualitat disposem de moltes opcions per a que el pacient tingui una bona qualitat de vida si som constants amb les revisions i el tractament.
Des de Vovet ja us hem parlat anteriorment de la leishmaniosi, i si voleu, podeu ampliar la informació clicant aquí. Però avui us volem parlar d’aquelles coses que potser no son tant conegudes sobre questa malaltia però que cal tenir en compte per a poder oferir als nostres animals una millor protecció.
És el gos l’únic animal afectat per aquesta malaltia?
No. Els flebotoms son uns insectes que poden picar qualsevol mamífer. De fet, la malaltia té un component social complicant, doncs pot afectar també a les persones. El contagi sempre es produeix mitjançant un vector, és a dir, que un gos o un altre animal infectat per la malaltia no ens la pot transmetre directament, ha de ser un mosquit infectat qui ens piqui. Altres espècies que s’han detectat seropositives en aquest paràsit han estat els conills i els gats. Sembla ser que el paper dels conills és de reservori, però en el cas dels gats la malaltia pot esdevenir igual de greu que en els gossos.
És per això que si el nostre gos viu en una zona amb una alta presència de conills o altres petits mamífer silvestres hem d’intentar evitar el contacte directament amb aquests o els seus caus i llodrigueres.
Són els flebotoms els únics vectors que transmeten la malaltia?
Sembla ser que no. S’han detectat varietats de Leishmània en una altra família de mosquits del gènere Sergentomyia¹ i també en dues espècies diferents de paparres molt comunes en la nostra zona: I. ricinus i Rh. Sanguineus ² ³, tot i que els estudis no s’han realitzat en el nostre país, no podem descartar que aquí aquests vectors també juguin un paper actiu en la malaltia.
Aquesta és una altra raó per a portar un bon control antiparasitari en front a les paparres, doncs a més d’aquesta, són transmissores d’altres malalties sanguínies greus.
Què fa que uns animals emmalalteixin i altres no?
La variabilitat individual de la resposta del sistema immunitari fa que alguns pacients estiguin més preparats per a fer front a la malaltia, mostrant-se asimptomàtics a aquesta. En una estudi realitzat a Brasil¹¹, que juntament amb Espanya és un dels països al món més afectat per la malaltia, es va veure que la major part dels gossos asimptomàtics que formaven part de l’estudi tenien un perfil de resposta immune comú, que els conferia una resistència immunogenètica front la leishmània.
Això però, no ha de fer que ens confiem. La prevenció és la clau per a lluitar contra aquesta malaltia, i evitar-ne el contagi és la via per a no tenir disgustos.
Per a que puguem treballar i fer front a aquesta malaltia, a Vovet iniciem des d’avui i fins el 30 de Juliol de 2016, una campanya per a la detecció i prevenció de la Leishmaniosi, posant a la vostra disposició una oferta que creiem trobareu molt interessant.
Consulta Leishmània:
Revisió general, assessorament i test sanguini
Per qualsevol pregunta no dubteu un contactar amb nosaltres a través del formulari, trucant o bé personant-vos a la clínica.
I recordeu, la prevenció és la millor arma que tenim contra la Leishmaniosi!
1*Lenea Campino, Sofia Cortes, Lídia Dionísio, Luís Neto, Maria Odete Afonso, Carla Maia. The first detection of leishmania major in naturally infected Sergentomyia minuta in Portugal. Mem. Inst. Oswaldo Cruz, Rio de Janeiro, Vol. 108 (2013).
2*Solano-Gallego L, Rossi L, Scroccaro AM, Montarsi F, Caldin M, Furlanello T, Trotta M. Detection of leishmania infantum DNA mainly in Rhipicephalus sanguineus male ticks removed from dogs living in endemic areas of canine leishmaniosis. Parasit Vectors. 2012 May 21;5(1):98
3*Trotta M, Nicetto M, Fogliazza A, Montarsi F, Caldin M, Furlanello T, Solano-Gallego L. Detection of leishmania infantum, Babesia canis, and rickettsiae in ticks removed from dogs living in Italy. Ticks Tick Borne Dis. 2012 Nov 19
11*Silveira FT, Carneiro LA, Ramos PK, Chagas EJ, Lima LV, Campos MB, Laurenti MD, Gomes CM, Corbett CE. A cross-sectional study on canine leishmania (L.) infantum chagasi infection in Amazonian Brazil ratifies a higher prevalence of specific IgG-antibody response than delayed-type hypersensitivity in symptomatic and asymptomatic dogs. Parasitol Res. 2012 Jun 16