La leishmaniosi canina és una malaltia prou coneguda en el nostre territori. Causada per Leishmania infantum, suposa un seriós problema zoonòtic i de salut pública. A més, té importants implicacions en la clínica veterinària diària en tot el territori Mediterrani (ja us en parlàvem en aquest altre article).
Tot i que es considera als gossos com a principals afectats, doncs solen ser els reservoris domèstics d’aquesta malaltia, les dades de diferents estudis realitzats en els últims anys revelen que els gats podrien no només patir la malaltia, sino també actuar com a hospedadors alternatius d’aquest paràsit.
Actualment, s’han detectat gats afectats per la leishmaniosi en diferents països on la malaltia és endèmica com Portugal, Espanya, Itàlia, França, Grècia, Israel, Palestina i Brasil. Aquest animals que viuen en zones on la malaltia és endèmica, estan exposats a aquesta, i un percentatge més elevat de la població del que ens pensem, està infectada. El problema rau en que només manifesten la malaltia aquells animals que tenen el sistema immunitari deprimit.
Un estudi realitzat a Eivissa va demostrar que un 15.4% de la població felina d’estudi estava infectada pel paràsit. També s’ha vist, en altres estudis, que la detecció d’anticossos fou més habitual en gats de major edat, i que molts dels gats infectats per aquest paràsit presentaven alhora altres malalties infeccioses com la immunodeficiència felina (FIV) o la leucèmia felina i fins i tot altres malalties parasitàries com ehrlichiosi o anaplasmosi. De moment però, només s’ha pogut determinar una correlació positiva per la coinfecció entre la leishmaniosi i el FIV.
Tot i que la seropositivitat en la població felina és significativament menor a la de gossos afectats en les mateixes zones, i que de moment no s’ha demostrat que els gats puguin transmetre el paràsit al vector que transmet la malaltia en estat natural (podeu saber més aquí), aquests descobriments no s’han de passar per alt.
Quins signes mostren els gats afectats?
Hi ha una forta sospita que per les característiques del seu sistema immunitari, els gats siguin capaços de controlar la infecció d’aquest paràsit, adquirint en molts casos el que s’anomena estadis subclinics. Com ja hem comentat abans, només aquells gats amb el sistema immunitari deprimit, arriben a mostrar signes clínics, que són els que podem veure a simple vista.
La simptomatologia qua apareix amb major freqüència es la de caire cutani. En aquests casos els pacients mostren lesions nodulars dérmiques indolores situades sobretot al cap i les extremitats (arribant a afectar als coixinets plantars). Aquestes lesions poden arribar a adquirir un estadi erosiu-ulceratiu, afectant en aquest cas la part frontal del cos i les articulacions de les extremitats de forma bilateral.
També s’han observat molts casos on apareix simptomatologia ocular, essent la uveitis monolateral el símptoma més habitual. També podem trobar casos de blefaritis granulomatosa, conjuntivitis i queratitis.
Finalment, el quadre menys habitual, però també el més greu, és la presentació sistèmica generalitzada. En aquest casos el gat sol venir a consulta perquè està trist i no menja (apatía i anorèxia), i quan se l’examina el primer signe que s’observa és una limfadenopatía generalitzada, però quan es realitzen més proves podem arribar a trobar lesions dels òrgans interns com els limfonodes, el fetge, la melsa i el ronyons.
Com puc saber si el meu gat està infectat?
Donades les característiques del sistema immunitari dels gats, s’ha d’adaptar el protocol de detecció del paràsit. La bona notícia és que mitjançant tècniques que es poden realitzar a la pròpia consulta es pot arribar a un diagnòstic definitiu. Això es pot fer mitjançant la observació de mostres al microscopi, ja sigui fent un exàmen citològic de mostres procedents de lesions visibles o un frotis sanguini. O bé proves sanguínies per a la detecció d’anticossos. Tanmateix, és probable que el veterinari que us atengui us recomani realitzar altres proves per a determinar l’estat general de l’animal (hemograma, paràmetres bioquímics sanguinis, proteinograma i urianàlisi)
Hi ha tractament?
Actualment no hi ha estudis sobre el tractament d’aquesta malaltia en gats. En cas d’infecció es sol aplicar el mateix tractament que en gossos adaptant-lo a les seves característiques fisiològiques (per evitar toxicitats) fins a que es produeix la curació clínica (el període de temps variarà segons el pacient i el seu estat en el moment del diagnòstic). Tampoc hi ha estudis sobre l’ús d’immunomoduladors o vacunes; es per això que en el cas dels gats, és molt important evitar-ne la infecció, i estar atens a qualsevol indici que ens pugui indicar que hi ha algun problema.
El maneig de nous portadors per a controlar els diferents factors de la malaltia és clau per la lluita contra aquesta. És per això que és molt important emprar sistemes de prevenció per evitar que els nostres gats s’infectin amb aquest paràsit.
Com sempre us recordem, la prevenció és clau contra la leishmaniosi, i és per això que actualment a Vovet està en marxa la campanya de prevenció i detecció precoç de la leishmaniosi, en la qual per 20€ realitzem una exploració general i test sanguini al vostre animal. A més, us assessorarem sobre les diferents opcions per a protegir-lo front la picada del mosquit que transmet la malaltia.
Si voleu rebre més informació, poseu-vos en contacte a través del formulari, trucant o bé personant-vos a la clínica.
La detecció precoç i la prevenció son les millors eines que tenim per lluitar contra la malaltia.